la Mer(de)

El gall i la perla

2007-11-25T12:50:00.000-08:00

en paraules de La Fontaine, no us deixeu entebenar:

Un dia el gall descbrí
una perla;L l'oferí
al Joier del veïnatge.
< Crec, diu, que és de bon quirat,
més d'un minim gra de blat
en trauré millor avantatge.>

Un ignorant heretà
un manuscrit. El portà
al Llibreter del veïnatge.
< Pens, diu, que és bastant bo;
d'un modest ducat, però,
en treuré millor avantatge.>

Bill Brandt

2007-10-21T07:22:00.001-07:00

aquests dies estic nostàlgic i hem torna a poseir el camino del fotografo. I mira m'estic repassant el meu arxiu fotogràfic amb una pesadesa del cor. Avui rescato aquesta imatge tan bonica.

Karl Blossfeldt

2007-10-20T06:24:00.000-07:00

Sempre m'han agradat les imatges d'estudi arquitectonic de Karl Blossfeldt. I fins avui no me n'he adonat. Bé, acostuma a passar, no ens n'adonem del que ens està cridant l'atenció a pulmón lleno, fins que un dia, una connexió del cervell, miraculosament es repara just en l'instant que estas mirant desinteressadament aquesta fotografia, i te n'adones de lo important que és per tu.
Sorpresa!

8 1/2 Fellini's

2007-10-17T08:30:00.000-07:00

Escena d'aquesta peculiar i per moments impresionant pel·lícula.

Salut!

Alfred Eisenstaedt

2007-10-07T07:50:00.000-07:00

Foto que hem recorda moltissima a l'escena dels titelles de la pel·lícula de Truffaut, "Los quatrocientos golpes. Tant l'escena com la imatge que veieu, penso que són fabuloses.
En certa manera, les imatges on apareixen moltes cares, i amb un grau d'expresivitat altament contegiós, (perquè m'agradaria saver quanta gent mimetitza involuntariament algun dels gestos) sempre m'han recordat les pintures de goya. Inexplicable, però subjectivament cert. O sigui, una veritat com un temple.
Salut.

Alphaville (1965)

2007-10-06T08:28:00.001-07:00

Comeclavos

2007-10-02T15:34:00.000-07:00

Los Esforzados són un quintet de jueus que protagonitzen en major part aquesta novel·la. Capitenajats pel caracter extrevagant de Comeclavos es dediquen a fer-nos riure amb les seves vivències, gràcies a la bona ma de Albert Cohen, que ens escriu una història d'un humor molt corrosiu; i que amb un llenguatge molt variat ens descriurà un mon peculiar, format per una comunió de persones amb tics, defectes i una manera de pensar que ens farà molt propers i càlids tos els personatges, principals o més secundaris.
Lectura recomenada des de la Mer(de).

Tinc molta gana...

(Aixi conviono informació i egoblogisme)

Les Cuatre Cents Coups

2007-09-11T11:57:00.000-07:00

Escena que m'ha impressionat molt de la pelicula de François Truffaut.

2007-08-30T03:38:00.000-07:00

HOOOOOOLA: weno ja duraven massa les vacances!

mirin avui els porto tres coses!

primer de tot, un tema d'il·lustració, de dibuixos impacables sobre fusta.

l'autora Audrey Kawasaky s'ha currat una web com era d'esperar força moderna, i per cert no els recorda a certa pel·lícula la imatge? que per cert m'ha encantat

parlant de pel·lícules tambés recomenaria, si ja heu vist les dues que la presedeixen a "The Bourne Ultimatum", tancant la fantàstica triologia del Jason (magnificament interpretat per Matt Damon) Bourne, bon cinema d'espionatge i de ritme trepidant.

aquesta escena és del les millors de la primera peli, llàstima que es talli just a la part que està escalant, que és la part que m'agrada a mi... CABRONES!

i per amanitzar una cançó: Architecture in Helsinki - Heart it races

Architecture in Helsinki - Heart It Races

Do you realise

2007-07-25T13:13:00.000-07:00

us n'heu adonat que cada cop actualitzo menys, però que no és per abandonar-lo, si no pq busco les coses que són més boniques i a vegades costa trobar-les

2007-07-10T13:47:00.000-07:00

OOh avui he arrivat als 100 vídeos que tinc a mis favoritos del youtube! podria entrar en alguna mena de comunitat? una comunitat secreta que col·leccioni videos mai vistos estaria bé, alguna m'hi vol?

EL MEU TOP 100 YOUTUBIL!

per celebrar-ho un dels últims vídeo que vaig agregar i que hem va fer molta gràcia de veure, i es que cada cop que veig en gene kelly m'encantaria calçarme unes sabates de claquè i fer de la meva vida un musical!

2007-07-10T02:31:00.000-07:00

Shortbus:

Pel·lícula que retrata les peripècies sexuals d'un grup de persones de NY que frecuenten un local anomenat Shortbus. Consequentment dons, una pelicula que basada en tabús, ens sorprendrà per les imatges. Recorda al show de terror d'en Rocky, però canviant el punt de comèdia paranoide que tenia el musical, per un punt de vista més còmic a lo "Sexo in NY". O sigui que canvien paranoia per parodia. I una parodia basada en la vida real pot agradar o no, depen del bus en que viatgeu.
A mi hem va agradar, i mira vaig descobrir aquest yotuvídeo!

Les Maîtres du Temps

2007-06-30T05:25:00.000-07:00

Les Maîtres du temps - René Lalou

Pel·licula que gaudeix del disseny del gran Moebius! que gran que ets tu i tot el que fas!

Lord of War

2007-06-27T04:59:00.000-07:00

avui us embadejo els titols de crèdit de la pel·lícla "Lord of War", un thriller peculiar que retrata des del punt de vista d'un traficant d'armes ilegal, el panorama de les guerres i conflictes dels últims anys.
ja ho veureu que els titols de cre`dit ens expliquen la història d'una bala, de la fàbrica fins al seu letal final.

la música és aquesta "Buffalo Springfield - For what it's worth"

François Hardy - Tous les garçons et les filles

2007-06-26T01:10:00.000-07:00

value="http://www.youtube.com/v/vc4sL3wsYSY">

( també és fantastic oi mistertool? )

celebrem aquesta entrada feta en català dons!

trompeta + azul

2007-06-26T00:53:00.000-07:00

azur i asmar
una película que sorpren per els paisatges, el disseny corresponent dels quals; sembla que exploti en un conjunt de línies molt ben traçades i en uns colors molt vius i exòtics que desperten els sentits.
la història hem va recordar molt un fer pel·lícules que mirava a la infància, en el que semblaven voler-nos explicar una "moraleja" en cada pelicula que ens passaven.

per puntualitzar, dir que m'ha fet enrecordar d'una pelicula que es deia el zapatero i la princesa del genial richard williams. i que per cert, si tinc sort i la trobo us en parlaré aqui de seguida que pugui

Charles Trenet - La Mer

2007-06-25T04:12:00.000-07:00

MMMMh

pel·lícula i youtuvídeo

2007-06-21T04:45:00.000-07:00

primer la pel·licula: Henri, a portait of a serial killer

cruissima història basada en fets reals d'un assassí en sèrie. explicada sense punts de vista morals ni donant al personatge certa elegància de dandy, el guió ni més ni menys ens presenta una sequència de moments de la vida d'en henry, qui com indica el titol, es dedica a matar a persones.
no té motius, ni cap tipus de motivació per matar, o sensillament no s'ens explica a la pelicula; l'únic que podem veure es que tant bon punt esta menjant i bebent-se una cervesa com podem passar a travellings magnífics de cadavers solitaris amb el soroll i la veu en off de quan assessinava a la persona.
es bona pel·licula per reflexionar sobre l'enfoc de massa proximitat que sovint el cinema a donat a assassins com hannibal lecter, que acaven tenint la complicitat del públic i la seva estima.
en canvi a henry no ens cau bé i rebutgem els seus actes, però sentint-lo un personatge proper.

i ara el vídeo, sense res a veure amb el producte anterior, d'una curiosa versió de la cançó "lone wolf" dels peculiars Eels:

salut!

SIII, ORGASMÂTIC 4000!

2007-06-16T13:02:00.000-07:00

veig aquest vídeo embedat a LA PAGINA 36, i m'encanta!

2007-06-13T04:52:00.000-07:00

Be seguint aquests dies de esforçosa visuañització de pelis al meu PC, us parlo ara de dues produccions unificades en aquest cas, per el fet temporal d'haverles vistes (QUASI) una rere l'altre, i perquè és una mica les històries; en pols bastant diferenciats, de dos tios que porten vides peculiars i que en definitiva fan la seva i s'ho prenen en calma. jeje

Apa sense cap més interés ni motius per unir aquestes dues pelis, avui ja us deixo amb les imatges corresponents, que sense cap més presentació vindrien a ser dues recomenacións més de cara al setè art.

El Gran Lebowsky

Qui no l'ha vista ja o n'ha sentit a parlar; i es que un immens Jeff Bridges, actuant en una peli com si es passajés pel passadís de casa seva, potser en part perquè la història esta ben escrita i també deliciosament ben desenvolupada. I ostres, perquè te aquesta sensualitat tant poc usual la Julianne Moore, que cada dia que passa m'agrada més.

I Alfie

Un d'aquests remakes que es van posar de moda fins fa poc, tot i que ara s'està passant més cap a l'adaptació indiscriminada de qualsevol joc sèrie novela o el que sigui, pq van veure que en això dels remakes hi perdien peles, pq la gent a diferència del que pensen els grans directius de la indùstria ( que sembla que hi tinguin perdals al cap) no és tonta. Be que tot i això la peli no esta mal, és més hem va sorprendre, per això la poso aqui, amb un Jude Law correcte que fa q et creguis el personatge. Ara haurè de veure l'antiga pq coi, hi surt el Michael Caine, i diuen que es bo en la seva feina no?

2007-06-05T05:12:00.000-07:00

A continuació tres películes d'animació de nacionalitat francesa.
No tenen res a veure res entre elles a part de la nacionalitat. Perquè només en diferència de dibuix i de tipus d'animació ja hi ha molta diferència. Mireu:

Les Triplettes de Belleville:

La profecía de las Ranas ( no hem demaneu com s'escriu amb francés pq es massa dificil)

Kaena: la profecia.

Són molt bones totes les pel·lícules, jo m'ho he passat bé mirant-les totes, i totes a la seva manera peculiar.

2007-05-29T05:15:00.000-07:00

La de sobra és una il·lustració que vaig fer per un treball de colegi, imitant a Sain-Exéry però fen-ho tot amb fotografies. I la veritat es que hem va agradar com va quedar el resultat final.

I aquests són Harrry James a la trompeta, i la seva orquestra. I es que m'encanten les antigues orquestres de swing. I el seguent link et durà a la magnífica orquestreta de Benny Goodman. Sing, sin, sing.

2007-05-22T12:56:00.000-07:00

He vist aquesta declaració del director Roman Polansky al festival de Cannes:

Yo propongo abreviar esta conferencia. (...) Creo que esta es una ocasión única, verdaderamente rara, de tener semejante reunión de directores importantes, sentados, haciendo frente a un público de críticos… ¡Y se hacen unas preguntas así de pobres! (...) Creo ciertamente que es el ordenador quien os ha bajado a este nivel, que ya no os interesa lo que pasa en el cine, que vosotros no mecanografiáis ya porque no tenéis ni necesidad de un teclado: Transferís una información que obtenéis con vuestro ratón, sobre el papel que vais a dar a la redacción y es por eso que vosotros sabéis tan poco de todos nosotros. Entonces francamente ¡Vámonos (Ahuequemos) de aqui!

I he pensat: SI SENYOR! encara queden persones al mon amb un bon parell de pabrots, com diem per aquestes contrades.

Que, i escrivint seriosament, m'ha sorprés gratament que algú es mulli.

Ah si, vista al blog de cine! ( i la imatge de la capçalera es només una capçalera, no te res a veure amb res, es que no m'agrada fer entrades amb només text)

2007-05-20T09:22:00.000-07:00

- Jamas debe aguantarse un viento -replico Comeclavos-. Es cometer una descortesia con tu cuerpo. He oído hablar de una gran actriz tan distinguida que se los aguantava todos. Tanto se alborotaron en su interior que explotó y murió. De ahí que no me recate en expulsar algún que otro viento y su violencia, que haría palidecer de espanto a los caballos de un regimiento, es para mí fuente de salud y gloria. Y me enorgullezco asimismo de su amplitud, pues es tal que con tres o quatro de ellos podrían hincharse las velas de un galeón de alta mar.

Aquest és un fragment del magnífic llibre que m'estic lleggint aquests dies, i del qual l'escriptor es ni més ni menys que Albert Cohen, qui va relatar les vivències de "Los Esforzados", en una saga de llibres imperdibles.
Escrivint això estaba escoltant aquesta cançó youtubetzada, que us embadejo aqui mateix. Que per cert, m'ha fet venir una ganes de terribles de tornar a mirar la genial película de Jim Henson, "Labyrinth"

Catpeople de David Bowie.

2007-05-18T12:52:00.000-07:00

NO TINC PARAULES, elles me les han robades

Brassai + ....

2007-05-17T02:02:00.000-07:00

Hola monsieur's i madame's, a vere a vere, que esta molt quietonet aquest blog últimament. Primer de tot, penjar un parell de fotos de les que Brassai llençava a la seva estimada París de nit.

Després comunicar-vos que estic absoluta i totalment enganxat a la nova sèrie de misteria, superpoders i científics bojos, Perdidos! ( noooo, que també, però la que m'ocupa últimament és:) La passada per teuveTréH

Herois!. Es que entre una sèrie i l'altre, n'hi ha per perdre els limits de la realitat, quin mareig! :S

I finalment, la noticia de l'any i del segle, que estava esperant inconscientment, fins que hem vaig trobar amb la noticia de cara i vaig saver que aquest era el projecte cinematogràfic definitiu, que havia esperat tant de temps sense saver-ho.

L'anuncoi que.... tito Spielberg i tito Jackson (Peter), estan preparant una triologia de Tin Tin, on cada u dels dos filmaria una pelicula, i escollirien lògicament ( si no us surten el n´´umeros) un tercer director per la peli que faltaria per completar el pack Tintinià. Almenys de còmics en queden per triar, però jugant amb visiò futurística ( si que passa, es el meu superpoder, com el que pinta quadres, que jo tmb vull sortir a la sèria) jo diria el en Steven Spielberg triarà el còmic de les Set boles de Cristall, l'altre director la continuació d'aquest, i en Peter Jackos l'Stock de Cock, o com que li agraden les bèsties peludes i gegants, l'històrieta de TinTin al Tíbet. Hagan sus apuestas, estan obertes,:

com acavarà Perdidos?;

Herois continuirà mantenint de forma magistral la dignitat que el format còmic normalment no pot aguantar però que per ser un còmic ens importa una merda i els llegim igual;

i sobre aquesta triologia, si es fa, quins còmics seràn els afortunats de passar per les mans d'aquests monstres de la indústria cinematpgràfica?

PD: ja tenen raó ja els que diuen que la vida està plena de dubtes existencials, i ells pq no han sigut mai frikis, pq sinó...

reactable

2007-05-12T06:14:00.000-07:00

bjork utilitza un instrument català

2007-05-11T08:43:00.000-07:00

Per el nou disc de l'artista, Bjork es va posar amb contacte amb els xicots de la Pompeu fabra, responsables d'aquest instrument musical, el reactable. demà us en penjo un youtuvídeo d'aquest instrument

2007-05-07T12:52:00.000-07:00

Primer premeu aquest vídeo:

I ara mentre escolteu Joy Division, només demano que observeu aquesta fotografía de Brassaï, anomenada "la pandilla del gran alberto"

No se, fa poc vaig llegir un llibre el 13'99 euros de Frederic Beigbeder (dons si, es famós, pq surt a la wikipedia)

on es comentava el fet que els joves actuals no ens aburrim mai, més que res pq tenim les eines que ens obliden a fer-ho, com la tele i aquestes coses que ja saveu pq sou joves. Dons apa, passeu els 7 minuts que dura el vídeo mirant la foto sense fer res, i si us aborriu sincerament, començareu a percebre com el vostre cervell es posa a treballar com feia anys que no passava, i qui sap, a lo millor imagineu el paisatge platònic, o auquelles 5 notes de música que per fi, descriuen aquella sensació que no aconseguies plasmar, qui sap oi¿?

2007-05-04T02:18:00.000-07:00

ültimament estic youtubitzat, aixi que us deixo amb un curt fet sobre una pel·lícula clarament kurosawa! i per acompenyar les sempre magníficques imatges nocturnes de Brassaï

Aquesta fotografia de Brassaï és senzillament fascinant, no se que te que la miraria dia rere dia, i no arrivaria mai a descobrir que és el que hem te més hipnotitzat. Per cert, ho he decidit ara, seguiré penjant fotos del Brassaï, que aquest cop us vull ensenyar le París de nuit.

Delicatessen, un duo fantàstic.

2007-05-01T02:58:00.000-07:00

Fa uns dies penjava al meu fblog una imatge d'aquesta escena, avui us en enjo el vídeo, perquè no te despreci.

2007-04-30T12:34:00.000-07:00

Curtcircuit (Shortcircuit)

Aquesta película és genial, val la pena intentar trobar aquesta peli en un videoclub ni que sigui de mala mort per mirar-la, perque segurament el mateix Asimov li hauria agradat veure-la. Be poder és una bestiesa com una catedral, o dues, però m'és ben igual, perquè per desgracia jo no tinc la envejable habilitat per llegir llibres que tenia en Johny 5, molt semblant a la manera d'apendre coses que feien servir a Matrix.

Tot i que lo més fascinant d'aquesta película, a part de l'habilitat dels que deurien fer anar el robot; molt ben aconseguida, és el guió. Un guió, que tot i ser una película enfocada pq la mirin nens, aconsegueix abordar temes tant delicats com la inteligència artificial, o la vida dels robots.

Avui no diré res més, només això:

Pela - Anytown Graffiti ( ------> Music For Robots )

2007-04-29T12:18:00.000-07:00

seguint amb la voluntat de l'entrada anterior, però aquest cop impolsat per un accionador molt diferent, recupero un altre anunci.
tot i que el present, no nés el protagonista l'anunci, sinó que l'és aquest video trobat al daylimotion, quan l'agueu vist, ja sabreu pq us parlo d'un anunci.

Machines de Fou

veritat que si?

2007-04-25T03:28:00.000-07:00

per fi he trobat un anunci de televisó que em <------ ( sense la "h" eh albert :D) tenia quasi obsessionat. I per fi una de les meves preocupacions més grans a la meva vida fins ara, per fi ha estat resolta, amb tots vostés, un anunci genial, fet amb stop motion, i amb molta imaginació a més a més.

PlayStation 2 - For every pace of life

Com veieu l'anunci es de la PLay station dos, aixi que ja fa un temps d'aquest anunci, tot i que no molt, però si el suficient pq m'hagi costat bastant de localitzar-lo i per fi, presentar-lo amb ilusió per tots vosaltres.

I de regal avui:

Nirvana - Pennyroyal Tea

Moka fan

2007-04-23T13:47:00.000-07:00

aquest és un blog bastant increible, perquè encara no se com valorar-lo, aixi que avui, despres de tant de temps seguint-lo, decideixo posar-lo al link, pq no sé, va ser un dels tres blogs que van aconseguir arrancar-me la mandra i posar-me a fer jo el meu, i pq segueix sent tant bon com el principi

avui he llegit això a la seva web:
2.45am has always been my favorite time of the day… I don’t really have a congruent explanation for it actually… I just think that that time of day posses something somewhere along the lines of ‘magical’.
Nighttime is seductive, I love it how your senses seemed hightened at night, everything goes quite, delicate, speech turns down to whispers, touch to caresses, even breathing takes on a different rythm, but in all of this, I have to admit that the thing I find more appealing is the quiteness. At night, everything goes quite and starts humming in a whole different level, you can listen to everything.
I like it how I can put on my music to just a whisper and still get to take it all in. There is nothing to disturb me at nights, it’s me and my thoughts, me and the streetlights, me and my pencil…
This is a very heavy folkish playlist, which suits my night humor right now, it’s pretty warm here, and I think this playlist is too, tell me what you think

provides from Motel de Moka

2007-04-21T10:56:00.000-07:00

Cogió el bolígrafo con el puño, como mesurando toda su estructura, y dejó que la tinta manchase la superfície de la hoja inconsciente.

Las lineas brotavan peró mas que de la punta de su bolígrafo, diríase que salian de su interior, como las lagrimas o la sangre. Perdonen la comparacion biològica, pero asi parecian sacudirse su palabras, como si un corazón compuesto de humo y aire, diese vida a las palabras. Aunque no era el relampago lo que las movia, sino la electrica imaginacion que deambulava por encima de su cabeza, como una nuve de envidiables dimensiones.

Dave Jackson ( ... fotos de )

Children of Man ( o men)

2007-04-18T05:10:00.000-07:00

Per fi he vist aquesta pelicula que ja vaig dir en el seu dia que volia veure.

I quina és la conclusió: que hem va agradar tant que parlaré de quins referents hem va recordar.

Començó per, i perquè també és un llibre que he descobert ( gràcies a deu) fa poc, que es diu " El pais de las últimas cosas", de Paul Auster, on el futur es pintat com un cúmul de desgràcies i un bon grapat de causes caótiques, però mai s'en explica com s'ha arrivat a aquest punt, i es en aquest sentit de plantegar-ho tant obertament que hi trobo la semblança, i per altra banda, la fascinació per aquestes obres.

I es clar no podem perdre de vista si parlem de referents, (i plantejem que "EPDLUC) n'és un, deixar de citar el mític "1984" de George Orwell, que a la vegada és un referent cla referent per el llibre de Paul Auster, i per tant, de la pelicula que en ocupa.

Bé, que més que més, un altre puntàs a la película, es que el protagonista a qui nosaltres a traves de la tele li seguim la pista, no deixa de ser un personatge molt secundari en el context futurístic, i per tant, a la vegada un aspectador com nosaltres, que veu els fets més polítics des de la llunyania; i ara ve un altre referent, que seria com "el Pianista" de Roman Polansky.

On el protagonista no és més que una persona amb problemes personals, que els intenta solucionar, però amb el valor afegit de viure en un temps desafavorit i ple de pegues, que afecten directament el protagonista, però del qual nosaltres el aspectadors, no en savem ben bé els detalls, però que en sóm partíceps per força. I he de confessar que aquesta manera de plantegar les històries, m'encanta, la pura narració d'un personatge, i l'inevitable i forçosa explicació d'un context, però del qual no deixa de ser un context, i mai forma part de l'història principal. Això, per mi, és la millor opció narrativa en el mitjà audiovisual. Que per altra banda, hem direu judas i exejerat; però trobo, aquesta manera de desenvolupar les històries és molt Hitchcoknià!

I finalment comento l'aspecte més estilñistic, que és clavadissim al joc de PC Half-Life 2! I amb gran encert, perquè el que fa més addictiu aquest videojoc és precisament l'ambientació.

I per acavar només dir.... visca la ciència-ficció.

By RKO.

com és avui el teu dia??

2007-04-15T06:57:00.000-07:00

com tens avui el dia?

Nick Cave - Into My Arms

Feist - 1 2 3 4

100

2007-04-14T06:20:00.000-07:00

Avui cumpleixo 100... blogejades; ou yeah!

Talking Heads - psycho killer

A.A el chico que entendió la luz

2007-04-13T13:49:00.000-07:00

Ansel Adams, el admirado.

Relatos de la oFFicina perdida (i)

2007-04-13T06:58:00.000-07:00

Es absolutamente aberrante, pedante, indeseable y optima para criticar. Odio saber que mi única opción para informarme sobre el mundo, sea mediante escritos metódicamente polarizados por periodistas radicalmente optimizados por sus siempre, con mayor o menor mesura, sentimientos. La racionalidad de los temas, existe, pero no la imparcialidad, en otro mundo sin complejos de inferioridad hubiese sido posible en alguna mesura. No estoy de acuerdo, de entrada solo cave decir que para cada periódico existe el emparejamiento con un partido político, pero esto que de que va? De informar o de mítines políticos?
Lo malo, y lo mas triste es que no digo nada nuevo y repito lo mismo que muchos han pensado y dicho antes; porqué nadie es profesional y condescendiente con su profesión? Solo, hoy en día, los especuladores parecen realizar su trabajo con metódica y rigurosa artesanía profesional. A la mierda con los oficios. Yo mismo, estoy escribiendo esa putrefacta contaminación que penetra vuestros cerebros; mientras estoy en la oficina.
Escribo las palabras que ahora leéis, después de oír por la radio la frase que mas personas ha asesinado en el mundo: “ Ha de respetarse el poder judicial”
Así lo entona con voz de hiena el gilipollas que emite sus asquerosas palabras para destrozar mis oídos de oyente sufrido, como todos lo que solo podemos escuchar. El otro lado, es el lado de la desventaja.
No voy a respetar la justicia, mientras haya en ella personas peores que los árbitros de de la liga de fútbol Italiana, o peor que los periodistas de hoy en día; y es que donde cojones se han perdido la ideas de Umberto Eco? Y hablo con el ejemplo de idiotas de la talla de Garzón, que es simpatizante de la injusticia, y gran metáfora de la justicia: ciego ( de alcohol ).
Y en la cumbre de todas esas personas que contaminan el mundo esta jiménez probableconsumidordepornografíainfantil los Santos!

Y solo he comentado el 1% de todo lo susceptible a ello, porqué hay mil cosas mas a las que hacer vodoo.
Como la caixa, que patrocina el Barça, i a la vez a la pedoselección Eh’pañola; donde estan los principios!
Jejeje

No me hago responsable de mis propias palabras. Como la frase mas famosa de los politicos que dan evasivas, No estavamos equivocados, nos aconsejaron mal.

Como puede existir el futuro en ese plan?

PD: a si, y me cago en todos los hijos de puuuta que van por el mundo enriqueciendo el uranio y besando cabezas. (nucleares)

Taxi Driver

2007-04-12T05:42:00.000-07:00

¿ Premiaria Hollywood el viaje iniciático de un psicópata, veterano del vietnam, que cruzaba la noche neoyorkina armado de fantasias antisociales? Hubiera sido como premiar el fracaso de 15 años de política Norteamericana.

Sergi SÀNCHEZ ( revista Fotogramas, nª1950)

MUSE!!!!!!

2007-04-11T23:15:00.000-07:00

pq son tant refutudament bons!? un grup que mai he acavat d'escoltar gaire, però es que vist el resultat dels últims videoclips que treuen, dons joe!
aquest és l'últim que han tret, i vaia temazo, a part que el vídeo en si és molt bo.
la cançó segur que els hi agradarien als stressats i als qui "són com les cançóns".
dons res que m'hauré d'aconseguir l'ultim cd, m'han seduit, finalment!

Muse - Invincible

i aquest és el link a l'altre gran videoclip del que us parlava!::::::::::::::

Totes dues cançons corresponen al seu últim treball fins ara; Black Holes And Revelations, gravat l'any 2006; dons a avià que sapigueu Matthew James Bellamy i companyia, que ja n'esperem un altre.

2007-04-11T05:39:00.000-07:00

Sabeu la diferència entre els ricks i els pobres?

Els pobres venen drogues per comprar-se unes Nike, mentre que els rics venen Nikes per comprar-se droga.

(Frédéric Beigbeder)

Aquesta és entrada d'aquelles tontes, hem venia de gust posar-hi això només, les imatges són de Egon Schiele.

Mira he fet un entreSchiele de Beigbeder, fa pinta d'estar bó.

good old days

2007-04-10T16:52:00.000-07:00

merda no puc anar a dormir, no perquè no tingui son, sino perquè a vegades passa que una cançó et manté lligat, va sonant, es repeteix i no pots deixar de sentir un estrany enfasi per cada nota, respires, i cada oxigenació provoca vertigen, això es el que passa amb la música, i ens passa a tots, por a la sutilesa i a la provocació combinades d'algunes cançons

com diria el gran Charlot: per provocar un somriure, i potser una llàgrima

The Good Old Days Japan

és un directe ben estrany que he trobat, però encara mola! la versió del cd és molt més impresionantt

The Good Old Days
If Queen Boadicea is long dead and goneStill then the spiritIn her children's children's childrenIt lives onIf you've lost your faith in love and musicOh the end won't be longBecause if it's gone for you then I too may lose itAnd that would be wrongYou know I've tried so hard to keep myself from fallingBack into my bad old waysAnd it chars my heart to always hear you callingCalling for the good old daysBecause there were no good old daysThese are the good old daysIt's not about, tenements and needlesAnd all the evils in their eyesAnd the backs of their mindsDaisy chains and school yard gamesAnd a list of things we said we'd do tomorrowA list of things we said we'd do tomorrowThe arcadian dream has all fallen throughBut the Albion sails on courseSo lets man the decks and hoist the riggingBecause the pig mans found the sourceAnd theres twelve rude boys on the oars

Harry Potter y l'ordre del fènix

2007-04-09T09:15:00.000-07:00

per lo que he vist, pensant que seria una bazofia intragable, les imatges de moment semblen decents, i la impressió general és positiva

abogadoooooor?

yeeees, per els fans de Sirius Black, amb la oportuna caracterització del tito Garyesplenduroso!

un més un fan retro

2007-04-09T08:27:00.000-07:00

Chet Atkins - In the Good Old Summer Time

Començem amb una mica de country a saco, com la old school ho mana.

Però no patiu animals cibernètics afamats d'imatges facilones, com obrir la tapa d'un yogur. Perquè avui, hem anat al supermercat, i hem trobat una mega oferta de dos videos al preu d'un!!!

Aquest video gens imperdible, (deu ni do com remena les cordes aquest nord-americà, casualment tipically americà exemplar), ve acompenyat per un karaoke encara menys imperdonable, per l'home aquest que es menja les patilles casi, vist de davant sembla els dibuixos del Jove home llop, gran sèrie per cert. Algú recorda com es deia?

També s'assembla a aquest exemplar:

Mungo Jerry - In the summertime

2007-04-08T07:31:00.000-07:00

el detectiu, s'ensumava que res podia acavar bé, el seu nas era massa refinat per aquestes coses. va agafar la clau de plom, es va estramir amb aquell tacte que no li agradava, i la va fer caure al fons d'una butxaca dels seus pantalons amb ratlles blanques.
amb el pes, va notar com s'estiraven un pel més els tirants, una sensació que tampoc li agradava, a tot sumat, va notar dons, que alguna cosa no anava bé, es va apoderar d'ell el malestar del qui sempre esta a l'aguait

Sleater-Kinney - oh!

2007-04-05T03:57:00.000-07:00

La cita del dia:

"Volveré" ...................(Terminator)

Adeu, Francesca Woodman.

2007-04-04T12:50:00.000-07:00

HA estat un plaer ensenyar-vos una peita part de l'obre d'aquesta noia, espero que us agi agradat el repàs.
Properament dedicarem un repàs d'aquests amb calma, a un altre artista.

2007-04-03T13:14:00.000-07:00

Hola, hoy les voy a presentar un top 10, la lista mental de mis dedos favoritos:
Primero esta el índice, no por nada, solo por la poesía de su nombre.
Segundo llega el gordo, porqué se llama pulgar, y rima con vulgar.
En tercer puesto tenemos el pequeño, porqué se hace valer.
En quarto puesto el corazón, porqué parte la mano por el medio.
Y en quinto lugar esta el mas amado, porqué no tiene nombre.
No temais, mañana os cuento los otros cinco dedos.

Iluzttracione pore Ben Kahoe

2007-04-02T04:30:00.000-07:00

Homme libre, toujours tu chéritas la mer.

Però es tradueix aixi al català: Home lliure, tu sempre estimaràs l'amarg.

Baudelaire fa un joc de paraules, amb francés la mer ( és el mar ), i l'amer ( és l'amarg ), per tant són fonèticament iguals.

Patty Smith estimava els versos del poeta Francés, l'enfant terrible creador de l'estranya, Les flors del mal.

I aquest blog porta el nom d'una cançó de la Patty Smith, la Mer(de), m'ha agradat la connexió.

2007-04-01T11:37:00.000-07:00

esta canción es dañina para el corazón

2007-03-31T05:36:00.000-07:00

vinga dons!! avui farem una mega actualització del blog a nivell de links

el link que us passo és d'un col·lega, amic, fan passional i mitoman glorios a on els hi hagi de la música. si voleu aprendre dels que han fet música havans que nosaltres, entreu aqui, perquè hi han tots els referents

like songs!!!!

2007-03-30T05:30:00.000-07:00

Michael Phelps, tot un record-man.

L'aigua sembla cristall, però us imagineu nedar entre trossos de vidre?
L'aigua pots ser cristalina, blava, verda i fins i tot negra.
A l'aigua l'home no només l'ha tenyida; l'home hi neda, hi juga, hi fa coreografies i s'hi ofega; també en treu aliments, sap que n'és la font de la vida, i com Narcís, hi veu el seu rostre reflectit; a l'aigua, s'hi pot caure amb llibertat i pensar per un moment que es vola, a l'aigua a més a més, hi pots trobar sirenes, hi tirar-hi algú des de la borda d'un baixell pirata; finalment a l'aigua, s'hi pot caminar per sobre, o la pots obrir per el mig; però malgrat que la vida, i per tant l'home, hi viu i la mira per sobre l'horitzó descobrint que quan més lluny mires, més a prop estas de tu mateix ... qui sap quina és la forma de l'aigua?

2007-03-29T00:23:00.000-07:00

És bonica la foto

Tilly and the wall - Night of the living dead (!!!)

Laia's three words

2007-03-28T14:15:00.000-07:00

He tardat molt eh! ho sento demano disculpes, però es que el temps hem supera, i no dono a l'avast, però per fi està aqui! nyi nyi nyi nyi nyi!

SEXE, DROGUES I ROCK&ROLL

2007-03-26T03:06:00.000-07:00

Desatad vuestros insultos!!

Les tres paraules d'albert! Espero que us agradin, però sobretot a l'interessat, i també aludit!!! :P

Aquestes tres paraules tenen aquesta música, perquè?, dons perquè aixi ho mano, perquè? dons no penso seguir imitant la tia histèrica de polònia. Que no hem pregunteu el perquè ( perquè no hem dona la gana respondre cap pregunta que començi per perquè); però hem recorda el beackman. Un record de quan era nen i deia; tinc pipi, tinc caca, hem pica el cul.

Raquel Welch

2007-03-25T15:43:00.000-07:00

Per acavar la setmana i per començar amb ànims la nova, us presento a miss Raquel Welch. Sens dubte, l'heu vista ja, tapant el forat d'escapament de Tim Robins a cadena perpetua, o sigui que ja saveu, si mai us voleu fugar d'una presó, no hi penjeu aquest poster per amagar el forat; perquè tothom ha vist la peli, i cla; ja no cola, però sempre podeu menjar espinacs, que per cert la meva mare en fa uns canelons bonissims; i blegar els barrots com qui talla mantega a l'estiu.

2007-03-24T07:44:00.000-07:00

A sobre la taula, un llibre de Fernando Fernán-Gomez, i com al llibre, som a l'època de l'any que més incita el humans a fer el burro, l'estiu; almenys això deia el meu avi.
El meu avi era un gran home, com tots el avis, ell almenys va lluitar per els seus ideals, i com a bon home tencat de mires que era, m'els va inculcar a mi, hi ho va aconseguir, i d'ell vaig aprendre la primera gran lliçó de la vida, no intentis acoseguir mai res per la força bruta, en aquesta vida; si vols convèncer algú, la millor manera es amb regals.
I es que el bon home del meu avi, un personatge típic (precisament per ser atípic, com tots els bon homes típics de la seva generació, la de les guerres i la gana); sempre hem recompensava per cada visita a casa seva amb petits regals; regals del barça. I he de confessar que no he entés fins fa poc, l'art i l'estretègia d'aquest joc; però des de ben petit soc d'aquest equip... perquè estava relacionat amb l'alegria de rebre regals. Aixi és com els avis atipicament tipics modelen els seus nets. L'orgull de tot pare, els seus nets.
Va ser ell també, qui hem va regalar el meu primer i únic telescopi; regalat a un nen petit per mirar les estrelles; i com sempre en aquests casos el nen ho va espiar tot menys les estrelles.

I un mp3 violeta de ragal!!

Hole - Violet

Sr Sike gràcies per aquestes tres paraules! Inspiradores. Estan lleugerament canviades la de fucsia i interdimensional, però es el que passa quan vas donant voltes al cervell... que sempre hi han coses que evolucionen una mica.. :P però està fet sense mala fe.

2007-03-22T08:30:00.000-07:00

Avui he pensat que, estaria bé fer alguna cosa divertida i interessant.

I no he fet puènting, tampoc he anat a port aventura ni res de tot això, si no que m'he quedat pensant... pq no aprofito que tinc el blog per proposar a tothom que hi passi, TOTHOM, que m'escrigui les tres primeres paraules que li passin pel cap, i jo li fabriqui un blog a mida!!

Llavors me n'he oblidat, un altre dia hem va fer mandra escriure al blog, i han passat tres mesos fins que avui he pensat, calla! perquè no proposes aquella idea que vas tenir fa tres mesos, ja que has tingut el mèrit de pensar-hi, dons almenys aprofita la ocasió.

I aqui és on som ara, a part de les tres paraules, també podeu proposar-me altres reptes, com no escriure cap lletra "e" ( be tmpoc cal passar-se, però ja m'enteneu...) i si no és iwal; que hem faria ilusio vaja, i a vere si ens animem!

que no cal ni que digueu hola, ni un "jo he estat aqui" només fa falta que escriviu tres paralues si sou mandrosos i mandroses.

2007-03-22T06:29:00.000-07:00

I vaig surtir a la busca del little Ken, anava armat amb l'armadura pesant, i la meva pell notava com el cuir ressec hi rascava maliciosament. De seguida el cúmul de persones s'anaren difunimant, i s'anaren desdibuixant, i fent com el fum de l'encens, dibuixaren una suau corva a l'espai, es recargolaren, i amb un tencar d'ulls ja no hi eren.
En canvi però, les llums parpedejants i de colors diferents, seguien escalfant, i així, els focos il·luminaren la cova, i només la cova, i els cables del focos es perdien a mesura que la llum perdia el color blanc, i es fonia amb el negre de l'ombra.
Vaig entrar a la cova, que impresionava, i més d'un hagues fet mitgavolta; i es que un cor hi bategava al fons del tot, com el bombo d'una bateria, i el bategar del cor gegant, amagat dins d'alguna criatura immensa; era més fort que el meu, i aixi el bategar més fort, imperceptiblament, s'encomenà a dins el meu cor, i per uns instants era la criatura qui controlava el meu cor, i si ella hagués volgut, hagués pogut fer que el meu deixes de bategar.

Continuarà!

PD: la imatge de la capçalera és de David Perry

bond, anti-james bond

2007-03-21T06:29:00.000-07:00

mireu, l'altre dia vaig descobrir el dailymotion, i és del meu gust penjar-vos aquesta destopicatització (???) del mite britànic. Que se n'han descuidat un, que fos republicá.

10 things James Bond never would do

el grog és la influència

2007-03-20T14:42:00.000-07:00

Jo de petit jugava al Monkey Island, el millor videojoc de la història, i ara de gran fan una saga que es diu Piratas del Caribe, estaba predestinada a que m'agradés, ni que sigui perquè considero que la segona és una copia de la primera, i estimo tant la primera que per mi tot el que sorti d'aixó serà objectiu de la meva adoració absoluta, Guybrush és el millor personatge fictici, i l'Sparrow... s'hi acosta força.

Ara que hi penso, no se com no he fet mai cap entrada d'aquests videojocs d'aventures, ara ja bastant retros, bé, hi penso posar solució promés.

Perquè aquesta entrada en un principi ve inspirada després de veure el trailers de la tercera entrega dels pirates del caribe. Necessiteu quiktime.

The world's end.

13,99€

2007-03-19T04:09:00.000-07:00

Allà on treballes, circulen moltes informacions: aixi, incidentalment, descobreixes que hi ha màquines de rentar que no poden espetllar-se pero que cap fabricxant no vol llençar al mercat; que algú ha inventat unes mitjes que no es desfilen però que una gran marca de pantis li ha comprat la patent per destruir-la; que el pneumàtic impunxable es guardat al calaix ( al preu de milers d'accidents mortals cada any); que el lobby petrolier fa tot el que pot per enderrerir la generalització de l'automóbil elèctric ( al preu d'un augment de gas carbónic a l'atmosfera, que suposa l'escalfament del planeta, l'anomenat efecte hivernàcle,probablement responsable de moltes catàstrofes naturals que es produiran d'aqui al 2050: huracans, fosa del casquet polar, elevació del nivell del mar, càncers de la pell, sense comptar les marees negres ); que la pasta sentrífica és un producte inútil, encara que refresqui l'alé, perquè l'únic que és saludable per les dents és passar-hi el raspall; que els líquids per a la vaixella son intercanviables, i que d'altra banda és la maquina la que fa tota la rentada; que els discos compactes es ratllen tant com els de vinil; que el paper d'alumini està més contaminat que l'amiant; que la formula de les cremes solars no ha canviat des de l'última guerra, malgrat l'augment dels melanomes malignes, ( les cremes solars només protegeixen contra els UVB, però no contra els nocius UVA); que les campanyes publicitàries de Nestlé per proporcionar llet en pols als nadons del Tercer Món han provocat milions de morts ( els pares barregen el producte amb aigua no potable).

Frédéric Beigbeder, 13,99 euros

La fotografia és una placa de Robert Mapplethorpe.

Diumenge, el dia setmanal de les youtubades.

2007-03-18T12:52:00.001-07:00

He de començar, obligadissim avui, parlant de l'èxit, crec jo, del concert d'ahir, amb assistència generosa; i complint els horaris, que dius, vaia parida, però quan es fa tan tard que ja és dora, dons joe, trobes aquell iman perdut que et magnetitza durament cap al llit.
I es que no ho sembla, però cansa eh!
Esperant dons que s'en poguin fer més i igual de llargs, però portant grups que ens agradin, que mai esta malament. I ara ens posarem en plan criticon que mola mogollon:

joe'

i aqui finalitza el mode "criticon que mola mogollon" ( es que sóc un tio intens)

Vale, ho reconec estava intentant realitzar alguna espècie d'entrada amb contingut per rematar-ho amb una youtubada final, però no hi ha manera, es ben bé que els diumenges són exclusivament per... que anava a dir ara?

Trobat per els mons de la mondoblogo, a la "a little bit of joy"

I de regal la frase de torn del concert d'ahir: Que et dic que estem buscant el Ken, el seu germà petit.

Dons com a bon caballer que soc, el vaig anar a buscar. Demà us n'esxplicaré l'història.

Francesca Woodman, tresmés

2007-03-15T06:04:00.000-07:00

Torno a recuperar les sèries fotogràfiques d'aquesta noia, que admiro molt.

2007-03-14T06:39:00.000-07:00

paseo dosis

parpadeo domingo

pastoso doble

peine después

parametro distante

problema decepción

parten dimensión

patriarca drastico

partición crápula

el joc de les unions

2007-03-14T01:07:00.000-07:00

[...] Esto explica por qué hago la letra cada vez más pequeña a medida que avanzo. He intentado dejar sitio para todo, he intentado llegar al final antes de que sea demasiado tarde; pero ahora veo hasta qué punto me he engañado a mí misma. Las palabras no permiten estas cosas. Cuando mas cerca estás del final, más tienes que decir. El final es sólo imaginario, un destino que te inventas para seguir andando, pero llega un momento en que adviertes que nunca llegarás ahí. Es probable que tengas que detenerte, pero será soló porque te ha faltado tiempo. Te detienes, pero eso no quiere decir que hayas llegado al fin.

Paul Auster, " El país de la últimas cosas "

PD: les imatges utilitzades a la capçalera d'aquesta entrada i l'anterior són del pintor Darren Waterston, molt bones.

2007-03-13T14:52:00.000-07:00

el vacio es una expresión sinceramente vectorial, como los mocos de una rana vieja gimoteando entre bolsas quadriformes, multidisciplinares i megadescontextualizadas, como la publicidad, que és vicio con prejuicio, y desorden publico y púbico de adolescentes inconexos metodicamente catodizados entre muchas otras cosas, entre las que no figuran la fiebre o el tupervare de las abuelas, arrugadas y suaves como la nata de la leche, vulgarmente forzada a ser algo que no queremos que sea però que igualmente cumple una funcion crucial dentro de la existencia poco moralizadora de la caotica esfera que sopla entre las orejas, que comprimen cabezas bonitas y delgadas con pelos rizados y siempre sueltos y jugetones con el viento que molesta y no cesa.

reprimelo

2007-03-11T15:09:00.000-07:00

q tal, tots i totes??
avui va de cine la cosa eh, es diumenge, i el diumenge és el dia del cine

aixi que us deixo amb una youtubada de la nova pel·lícula de l'home aranya, que va a per la tercera, i última si el tobey no canvia d'idea. hi apareix tota una escena d'acció sensera contra el osbourne jr. esta fosquet i molesta, però mira, fa gràcia poder-ho veure.

i per els que estimen l'art, el cinema, i les lletres, aquest video genial sobre una de les escenes del Samuel L Jackson a Pulp Fiction, imperdible aquesta youtubada.

que la seguent setmana us sigui ben agradable

Gilbert Hernandez

2007-03-09T05:20:00.000-08:00

M'agrada aquest còmic, és una mon totalment en ebullició que ha sortit integrament del cap d'aquest senyor. Qui se li ha de reconeixer l'enorme mèrit de crear aquest microunivers en blanc i negre, de mil històries, i a més, deliciosament entrelligades.
Fa falta, a més a més, per crear una obra mestra del còmic, un bon dibuix, i aquest n'és un clar exemple, amb un domini clar i segur de la línia, i amb una visió molt exacta de proporcions del cos, i un gran domini del paisatge de fons, perfectament integrat a dins de la vinyeta.

Quiero ir de vacaciones a Palomar. I comer la sopa de la gran pena.

Aquests pots van servir per pintar els marcs d'un quadre

2007-03-07T13:00:00.000-08:00

Senzill però efffffectiu.
I new record, avui he fet tres entrades en un dia, deu meu.
Aquesta tercera ha estat motivada pel nerviosisme de comprar compulsivament per internet, ho hauré fet bé?

Sius plau. si us plau, siuspl au, si usplau que surti tot bé!
jeje :p

intro del llibre de l'expo

2007-03-07T09:11:00.000-08:00

Aquest és el llibre de l’exposició, no és un gran llibre, ni tampoc està fet amb mala gana; aquest és un llibre normal, exigentment funcional, i passionalment extrovertit.

S’intueix que aquí hi trobaràs informació sobre les obres aquí presentades, dons bé, és cert, també s’intueix que aquí potser hi trobaràs, a més a més, els preus de les obres, però he de dir, que no estan preuades encara per motius personals. Dons bé m’agrada dir-ho ara, perquè no representi una molèstia al llarg de la lectura d’aquestes pàgines, que són poques. És del meu gust també, afegir que, és la meva intenció vendre-les però prefereixo conèixer el qui les vulgui comprar, i establir un preu entre les dues parts.

Aquest és un llibre, on s’hi exposen també, altres treballs de l’autor, que, paral·lels als que s’exposen aquí, estan desenvolupant-se, i espero que serveixin per aclarir les inquietuds visuals, i les motivacions formals que impulsen l’autor cap a la fotografia.

Primerament, vull explicar que, les imatges que veieu, són fruit de diferents projectes, però que donat el moment, per el que signifiquen, o per el que han acabat representant finalment, les he englobades totes en un mateix grup.
I desenvolupo, la intenció general, ha estat finalment, i com es percep a primera vista, agrupar aquells quadres que es formen a partir de col·lages, o que han sofert un trencament del paisatge, un descabdelladament; per ser re-interpretades posteriorment, conformant el mateix paisatge, però trencat, on es perceben les unions i les desigualtats.
Al final dons, és com una visió més mental, construïda a trossos, de la mateixa manera que funciona la memòria humana, a peces, on es recorden detalls, o interpretem individualitats, per intuir una idea més gran, i també abstracta.
La motivació dons, es la cerca del que es veu a la imaginació. Intentar representar coses que poden ser objectes únics, però que mai ho seran, perquè crec, per experiència personal, que la psique tracta les idees com peces de “puzzle”, i les uneix segons el que desitgem. I espero que m’entengueu si poso la següent experiència, on tu pots intentar recordar un moment concret del passat, i sempre ho faràs per fascicles; primer, aquella persona, potser la postura que adoptava, potser llavors la roba que duia, i potser de quin color era, potser si feia vent, o el dia estava ennuvolat, també potser si hi havia un banc, o uns nens jugant a pilota...
Però mai serà l’escena completa, sempre serà un passeig per conceptes individuals, normalment relacionats amb paraules. Un jersei, un color, un nen, un banc, perquè no existeixen paraules per el que signifiquen el conjunt d’aquests detalls, que acaba tenint un sentiment, una sensació a l’estómac, o un gust, qui ho sap.
Es fa difícil, aclarir coses que ni el mateix autor a vegades entén en tan poques línies, però si que es pot dir en tota seguretat, que el que aquí s’explica, és la base que motiva sempre els treballs de l’autor. El que s’intenta desxifrar amb imatges, els jeroglífics que enamoren a l’autor.

2007-03-07T05:37:00.000-08:00

weno, dons avui ja és oficial, ahir vem anar a penjar les primeres fotografies al bar freiburg amb l'albert ( qui ens ha descobert cinc formes de gaudir de l'Stop Motion, aquests últims dies) i la laia ( qui últimament sembla investigar els misteris i les característiques dels colors).

tot i que encara en queden tres per penjar de fotografies, i que, malheuradament, són les que més m'agraden, i les que amb més pena estic esperant per penjar.

i per a tots els que seguiu el blog, tots els pocs, vull dir, dons un regal apa, una de les fotografies que falta per penjar.

espero que agradi!

The Virgin Suicides

2007-03-06T12:31:00.000-08:00

El què m'agrada més d'aquesta peli són les imatges, juguen molt amb els colors, aprofitats segons l'estat de la peli, sempre són colors molt vius i ataronjats i violetes per les germanes, i a la resta, solen ser blaus cap al final, i verd ( estic fatal no se si va amb v o b) a l'ultima escena. Si saveu el significat del verd, i com a titol la paraula suicidas, ja imagineu com acava.

La música com amb totes les pelis de la Coppola, sol ser bonissima, i el grafisme de les lletres, aixi com el treball artístic, acostumen a cobrar molta rellevància per ser lo que més crida l'atenció, i també, indivisiblament, el que està més currat.

La Ciudad de las Últimas Cosas

2007-03-05T11:33:00.000-08:00

El señor Frick tenía una extraña forma de hablar que no respetaba ninguna regla gramantical, y solía hacerse un lío cuando trataba de expresar sus ideas. Estoy segura de que aquello no tenía nada que ver con su capacidad intelectual, sino simplemente con que las palabras le creaban problemas, tenía dificultades para pronunciarlas y a veces tropezaba con ellas como si fuesen objetos materiales, verdaderas piedras que obstruían su boca. Por eso mismo, parecía especialmente sensible a las cualidades intrínsecas de las palabras, sus sonidos divorciados del significado, sus simetrias y contradicciones.
Paul Auster

Eyes are at the Billions - Cortney Tidwell (via chromewaves)

Bonita la cancion, bonito el texto, bonitala...

...foto.

La Kirsten Dunst esta com un tren, com li deia el Josh Hartnett a les Vírgenes Suicidas. ( demà parlaré de la peli)

2007-03-03T02:17:00.000-08:00

yes.

yes, yes, you'r in the way, i'm writing in a strangeful words, words i don't undertand, i can't have a good sense of that, but, you know, all is so surrealist, like words i'm writing. like the things into the night.

let me have something like cakes and water

some flying objects and invisible houses

something like words, cosas que no puedo entender.

Albert Hammond Jr - In Transit

The B52'S - Rock Lobster

el siempre recurrente youtube

2007-03-01T05:31:00.000-08:00

Ui miren que encontré en el pastoso youtube, este trailer de la nueva de David Lynch, la que promete bastante.
Andemàs, esta rodada en sistema digital.

I saven quien vuelve a las pantallas? El extraterestre Takeshi Kitane, que a su vez, en su nuevo trabajo, dicen, se parece un poco a David Lynch.

La foto esta un poco antiguadilla, pero queria colgar-la.

sin privilegios en los colegios

2007-03-01T03:22:00.000-08:00

XD, y yo recuerdo, cuando estudiar parecia eterno, ademàs de ser un absoluto i tremendo muermo.
en otras esferas de lo impuesto a gritos, a nadie apatecia ir al colegio, y en fugar-nos, pensavamos solitos, ( ui ui ui)
sin permiso nos mandaron al cole, y por eso devo decir que la verdad es que, voluntariamente todo es mas divertido... ole?

weno, necessitava fer algo desestressant, i res millor que una bona dosis de lirica forçada, descabellada, i agafada pels pèls. fiu, a sever si porta accent "pèls".

The Strokes - Fear of Sleep

The Strokes - Vision of a Dovision

2007-02-28T05:07:00.000-08:00

Avui és 28 de Febrer, una cosa que només passa cada quatre anys, temps on, deguda a una conjugació mistica i misteriosa, el gremi de fabricadors de dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabtes, i algún que altre diuemenge, pateixen el síndrome anomenat com, ostrestu"cliosi" m'hedeixateldia29defebrer"osi", comunment anomenda com año bisiesto.
Però com que les flors creixen i fan volar el polen, que contajia els que aspiren amb massa força, a vegades enboiren les ments, i fan que les coses apareixin al revés, que a mi, ja hem va bé.
Per fer una porta, s'hi poden dedicar hores, o dies, tot depen de si som amics dels lladres o no, aixi tanmateix, es pot xiular, o cantar una òpera amb alemà.

Aqui us penjo una fulla on hi fet l'esbós per els marcs d'uns quadres que tinc pensats penjar al Bar Freiburg de Berga.

Tom Waits - How's it gonna end

Tom Waits - Another man's Vine

Tarifa: 100parcent impostos i viatges

2007-02-27T13:40:00.000-08:00

Escric aquesta entrada totalment posseit per una frase:

Lo mas grande que te puede ocurrir es que ames, y seas correspondido

QUe segurament heu reconegut de la pel·licula Moulin Rogue de Baz Luhrman, ( no sé un va la "ac"), no es que vulgui escriure res més, senzillament he recordat la frase, la música, aquella nota trencada al coll de l'Ewan McGregor, i no he pogut frenar el meu instint postejador.

I aqui hi som.

Per cert, acavo de veure el programa del 33, colors en sèrie, i ha estat de puta mare, com s'ho curren en aquest canal; L'illa del TResor, Silenci?, etc.. fantàsiculoso.

Foto Finish per l'artista "called": Dave Jackson

Hollis Frampton

2007-02-27T02:04:00.000-08:00

Aqui us deixo un vídeo, d'un cineasta, bastant experimental pel que veig, fotògraf i artista en general, que el podreu gaudir proximament al Macba, aixi que si heu d'anar a fer una volta amb skate, aprofiteu i tmb us doneu una volta pels passadissos del Museu.
Aquest audiovisual que us linkejo, és d'una pel·licula que es diu "Nostalgia", i si algu la mira tota i l'enten, perquè d'anglés, nanai, que hem deixi un comentari a sota expliactiu, siusplau, estaria molt be!
Si voleu descarregarvose'l, esta aquí.

I uns Mp3 que no venen a res

Eskaravelho - this Gonna be My Way

Eskaravelho - Um Dia a Mais

Rodolí

2007-02-26T05:13:00.000-08:00

I de regal avui, un mps que m'ha agradat molt:

The Ditty Bops - Your head's too big

Imagineu que riuen pq esteu en un manicomi envoltat de gen amb la ment lúcida, i que els músics són elefants roses, o pq esteu en un gag bar ( terminologia inventada per suposat), o que esteu en un prat ple de roses que reflexent el color del vostre últim pet, quan més pudent un color més viu, o també podeu imaginar que esteu en un 600, amb alerons i aneu escoltant la ràdio, que té forma de carbassa de la Cienicienta, i que el volant està fet amb ossos verds de ratolins, XD

El Cielo Sobre Berlín

2007-02-26T04:13:00.000-08:00

Aquesta és la recomenació 25framesparsegon que us recomano per aquesta setmana.

No recordo molt bé si ja us en vaig parlar, però si es aixi, hi torno, apa.

Perquè aquesta pel·lícula de Wim Wenders és senzillament genial. Perfecte en tots els seus detalls. Començen per l'amor i l'admiració que sent i sap transmetre el director per un Berlín que en gran majoria, ara ha desaparegut. En el Berín quasi prehistòric que ell ens fotorelata, apareix, un projecte de monorail, que al final Berlín va vendre a la China i que allà si que van fer funcionar finalment. Apareicx, la Poltzdamer Platz, o com s'escrigui, jeje, ho sento, quan encara no hi havien construit el Sony Center a sobre, i una gran quantitat d'imatges del mur, amb els seus graffits, els quals cobren vida en aquesta pel·lícula.

Apart d'aquest amor per el paisatge Berlinés, del qual un també acav enamorant-se, apareixen grans interpretacions, i col·laboracions brutals, com el de Nick Cave and the Bad Seeds, qui per aquell temps, vivien a Berlín, i formaven part de l'escena jovenil.

Surt un Bruno Ganz, increible, com imbuit per la personalitat del personatge que ens presenta, i es que va saver veure molt bé el missatge i el sentit de la pelicula, i ens ho fa veure, amb la seva naturalitat a l'hora de recrear un Angel de la Guarda, enamorat de la seva protegida.

També és molt destacable l'aparició del senyor Peter Falk, representant-se a si mateix, amb una actuació entrenyable.

I finalment acavem amb Homer, aquest personatge vell, a mans de l'anyorat Curt Bois, qui sovint es desplomava enmig del rodatge, per tal que el seu angel ( interpretat per Otto Sander ) de la guarda el rescatés, deia ell.

Wings of Desire, una pelicula delicada i deliciosa.

PD: Felicitats Scorsese, t'ha costat molt de temps! Però finalment ho has aconseguit, qui persevera, sempre serà recompensat, no amb un Oscar, però a lo millor amb un petò d'una noia bonica, que ja és millor que mil Oscars, ;P

Bah-Bum,!!

2007-02-23T00:45:00.000-08:00

Avui m'en vai a Barcelona per un dia, a pendre el sol, perquè fa temps que no veig la capa de polució blau grisosa i hem be de gust haver de parar-me a cada carrer per salvar la meva vida, morint atropellat per un cotxe, perquè això a avià no passa.

Vull anar i veure una botiga a cada cantonada, ensumar aquella lleu olor de mar de fons, passar per l'Fnac, pendre un cervesa el doble de cara, i notar que estas una mica més al centre.. d'alguna part, ni que un estigui a la ciutat de les últimes coses, i això a avià no passa.

Avui dons us deixo una llista de 4 cançons pq feu deures, i si algú les troba totes quatre, que ho digui, perquè tindrà premi, i no va en conya, és un repte de devó! com el Saber y Ganar,tothom pot participar-hi. Tothom HA de participar-hi, que és una ordre directe del David Vidal, i el que diu ell, be, va a parar a alguna banda.

Bob Marley - Stir it Up

B52 - Rock Lobster

Balao Magico - charleston

Rita Mitsuoko - Marcia Baila

MusiFest Avià 2978 A.C

2007-02-22T05:06:00.000-08:00

Avui ja s'han imprés els cartells per el concert, i els definitius han quedat, ..... quasibé iguals

L'original de devó es troba a la web de n'Alb3ert, qui és el gran culpapble de que tot aixó hagi tirat endevant.

2007-02-22T01:41:00.000-08:00

Nen petit: Ei! QUien te has creído que eres?!

Sid Vicious: Sid Vicious.

Hal 9000: Adiós David.

2007-02-20T05:02:00.000-08:00

Aquesta és la cara amb la que hem vaig quedar jo l'altre dia, mentre mirava el viatge especial i estrambòtic, de les escenes finals de la Odissea dosmiliuna.
I és que la semana passada la recordo només per haver passat totes les hores no dormides o treballades, en un estat de surrealisme i evacuació mental.
Tot per culpa del responsable de Stress Tool, qui amb molt de carinyo se li ha d'agrair una semana de viatges interestelars sense porta estelar, i utilitzant mètodes més convencionals.
Si aquesta és la cara i la pel·licula que hem defineixen més de la semana passada, les Sibyl Vane són les que més he cantussejat aquests dies.

Juntament amb els rasgaus de guitarra que he destrossat de la cançó Redemption Song de Bob Marley.

Nouvelle Vague

2007-02-19T03:18:00.000-08:00

Un vídeo d'aquells que aconsegueixen tocar-te la fibra pq de sobta representen tot el que no comprens i et fan sentir més normal, més humà. És aquest, un vídeo dels que representen coses intimes.

una imatge i potser un missatge

2007-02-18T11:09:00.000-08:00

Bill cara de pal Murray, a Lost in Translation de Sofia Coppola.

.... i potser un missatge...

¡Quiero contarte tantas cosas! Comienzo a decir algo y, de repente, me doy cuenta de lo poco que comprendo.

Extret del llibre " El país de las últimas cosas " de Paul Auster.

Instruccións per cuinar un dia, recepta especial Dídac.

2007-02-16T01:42:00.000-08:00

S'agafa un llit i te l'imagines, s'hi poden posar ( això és opcional ), algunes mantes tallades molt finetes, per sobre el llit. Deixes coure lentament i esperes que el sol vagi creixent a l'horitzó, passades 5 o 6 hores, agafeu un gat, que estigui tant cru com sigui possible, i el fiqueu a sobre el llit. En aquest punt de la recepta, jo hauria de sortir d'entre el llit ben despentinat i destrossat anímicament, en aquest cas, podeu seguir ficant els ingradients a continuació.

Seguint a foc lent, es posa un ordinador a la paella, amb una mica d'internet, i esperes de 10 min a 3 hores, també es poden acompenyar amb un pensament de llet amb cacaulat, ben fred tot plegat això si.

Quan el plat comença a estar més despert, s'agafen una pinça d'odi a la humanitat, bastanta resignació i ho remens tot junt amb una mica d'optimisme. S'ha d'anar en compte amb l'optimisme, s'en fica només dues cullarades, no més, que si no es fa el menjar empalagós.

Tot seguit ficas el Dídac a la feina i deixes que es vagi escalfant lentament, just al cap de 6 hores, el treus, i tal com surt, ja es pot servir amb cotxe fins a Avià.

Francesca Woodman, triple sessio

2007-02-15T03:58:00.000-08:00

Francesca Woodman, triple session

Moonriver

2007-02-13T05:01:00.000-08:00

No ho he pogut evitar, una de les millors escenes del cinema que jo he vist, Audrey Hepburn cantant Moonriver a Desayuno con Diamantes.

2007-02-12T12:39:00.000-08:00

La Paraula del dia:

Cabaret [ fr. ] m. Restaurant alegre on es balla, es canta, que freqüenten dones elegants, etc.

Pompeu Fabra ( Converses filològiques)

2007-02-12T00:54:00.000-08:00

" Contràriament al que vostès podrien pensar de mi, he de manifestar-los que quan es tracta de l'ensenyament del llenguatge jo no sóc partidari d'una gran profundització en la gramàtica, perquè la cosa interessant és l'adquisició del llenguatge per part dels infants i per part dels grans, l'adquisició de l'ús corrent de la llengua que s'anomena literària; per això es necessita gramàtica però no "massa" gramàtica. "

M'agues, ENCANTAT, citar aquesta frase a les meves professores de català d'ESO, i Batxillerat.

2007-02-10T04:10:00.000-08:00

Ahir vaig anar a veure

i hem va agradar moltisisisim

Perquè cansat de drames desmoralitzadors, i després de mirar herois moralitzadors, i despres de contemplar pel·lícules que s'ha de realitzar un esforç mental per mirar-les. Escandalitzat per mirar pelicules que duren massa, o sorpres per pel·licules que acaven massa de sobte, després de quedar xocat per explosions i raigs làser, o badellar amb pelicules diccionari.

Necessitava mirar una cosa que senzillament, se t'endugues cap al laboratori dels somnis.

Necessitava una pelicula aixi.

Bob Dylan - Knocking on heaven's door (cançó,via)

La meva càmera i un paio amb gorra!

2007-02-07T04:39:00.000-08:00

Frases del dia:

—¿Cuál es su nacionalidad?
—Soy borracho.

-----------------

—¿Dónde estabas esta mañana?
—No recuerdo, hace demasiado tiempo.
—¿Qué harás esta noche?
—Nunca hago planes con tanta antelación.

-----------------

Extretes de "Casablanca"

El Eclipse

2007-02-06T12:46:00.000-08:00

Aixi es diu aquesta pel·lícula de Michelangelo Antonioni, protagonitzada entre d'altres, per el gran mite Alain Delon, el de la cavallera envejable.
La vaig mirar l'altre dia tu, i mira ves per on, hem va picar per parlar-vos sobre ella.
I que us en puc dir a tots vosaltres que seguiu amb gràcia i molt encertadament ( barrufa tu!) el meu blog, sobre aquesta película?.
Dons mira, començaré per la fotografia, i es que cada fotograma, cada encuadrament és una obra perfecte i bonica per si mateixa. I És que una pel·lícula filmada en un Blanc i Negre preciós.
Dons també perquè com hem tot el cinema francés contemporani de l'època, la majoria de les imatges semblen estar carregades amb un lirisme preciós, i sembla que cada cosa que ens ensenyen a través de la nostra pantalla catòdica ( la mirava amb vídeo la peli) hagi de tenir un significat, i el té, si tens ganes de deixar-te endur per les reflexions dels autors.
Tanmateix dons, la pel·licula hem va atreure l'atenció, per l'aprofitament dels silencis, però més encara, per l'aprofitament del so ambient, mai, per el meu punt de vista, el so de fons havia adquirit tant protagonisme.
La història dons, és lúltim dels punt que vull comentar-vos, perquè es senzillament el tipus d'història que més m'agrada actualment, el retrat de una persona que passa per una època de transissió, i que es devalla entre deixar-se endur per el corrent o fer algu a la vida. Com la Charlotte de Lost in Translation.
Finalment comentar que aquest director només n'he vist una pelicula més, El Desierto Rojo, però que com aquesta, també hem va agradar moltissim, aixi que, recomenació al canto, Michelangelo Antonioni!

Francesca Woodman. tres més

2007-02-05T04:43:00.000-08:00

- Físicamente, bien, Pero no como antes.
- ¿ Y... en casa?
- Estoy a prueba.
- Bueno..., aferrate a ella. Porque a tu edad es lo mas importante de todo. No hace falta que te lo diga. A tu edad muchacho uno es un desastre si no tiene esposa. Ni chicos y todo eso.
Xan se levantó y dijo de pronto:
- Tengo que ir a ver una chica a un hotel.
- Ah. Entiendo.
Y, mientras se ponia de pie, mirándolo y con aire estrictamente práctico, Mal añadió:
- Supongo que ya sabes cuáles pueden ser las consequencias.

(Perro Callejero, de Martin Amis)